L’Orpesa de principi del S. XX és emimentment agrícola. Els camps, tant de secà com de regadiu, eren la base de l’economia ja que la pesca tenia un ús quasi exclusivament de subsistència. Tota l’actitvitat pesquera a l’Albufera i a la mar era per a consum propi.
El raïm i la taronja eren els dos productes més cultivats. També tenia molta importancia en l’economia local l’atmela. Amb la construcció dels pous de rec i a partir dels anys 20, amb la Càmara Agrària i la Cooperativa, la Societat i el Sindicat es va consolidar una estructura econòmica al voltant de l’agricultura.
Els camps de vinyes eren molt nombrosos al municipi i d’ells es produia el vi moscatell d’Orpesa. Aquest vi va arribar a ser molt conegut fòra de la província de Castelló i, una vegada embassat en caixes de fustas, s’exportava a mercats com el de Barcelona, per exemple.
A partir dels 60 la coexistència amb el turisme afecta l’activitat agrícola. Molts veïns troben més rentable dedicar-se al lloguer i manteniment d’apartaments que al camp.
Ja a la dècada dels 80 el Plà General d’Ordenació Urbana (PGOU) comporta la modificació del sòl, l’aparició de corredors de finques, la especulació i la venta de camps. L’agricultura és el sustent de cada vegada menys gent i els joves prefereixen canviar de sector. Actualment, molts terrenys de cultiu estan abandonats i són molt poques les persones que es dediquen professionalment a l’agricultura.
Orpesa, la crisi d'un model de ciutat 