La crisi econòmica global ha afectat als sectors més productius com la industria, especialment l’automoció, i la construcció. A l’Estat espanyol el sector inmobiliari era un de les peces fonamentals de l’economia perque produia riquesa i treball a molta gent. Gent de totes les esferes socials.
La crisi mundial té com a origen la crisi de les hipoteques subprime dels EEUU. Aquests prèstecs per a adquirir vivendes eren donats a gent amb escasa solvencia i amb uns tipus d’interès grans. Al no poder pagar les hipotèques, els bancs les convertien en actius pròpis. Les entitats bancàries no poden assumir més riscos ja que els inversors deixen d’invertir en un panorama de desconfiança i d’incertesa. Segons un estudi de gener de 2011 fet pel govern nordamericà la crisi es podia haver evitat.
L’Estat espanyol també ha patit les conseqüències de la crisi mundial i, a més, s’ha afegir una crisi inmobiliaria a partir de l’augment de la construcció. Tal i com va passar als EEUU, els inversors no van poder pagar el seu deute bancari. Van explotar la “bombolla inmobiliaria”.
En un panorama de especulacions, recalificació de sòl i augment de la població en busca de treball, el sector de la construcció va acabar la seua pujada al tercer trimestre de 2008. Durant principi dels anys noranta i finals del 2008 la vivenda va augmentar el seu preu fins un 84% segons la Fundació BBVA. Només en 2006 ja ho fa quasi un 16%.
La frenada en sec de la construcció ha sigut un dels detonants per a que la tasa de desocupació espanyola registre unes dades d’un 20,33% d’aturats entre la població activa en el primer trimestre de 2011, 1,5 punts més que l’any anterior.
Molt s’està especulant sobre la sortida real de la crisi en Europa i sobretot a l’Estat espanyol. Més encara desprès del rescat de Grècia, per exemple. Mentre a França o Alemanya ja pensen en una sortida.
A Espanya les previsions no són gaire optimistes. El Fons Monetari Internacional preveu que España creixerè per baix del 2% fins 2017.
Orpesa, la crisi d'un model de ciutat 