Fa quatre anys saltaven totes les alarmes. La crisi financiera dels EEUU havia traspassat fronteres i s’havia convertit en una crisi mundial. A l’Estat espanyol li afectà d’una manera més incisiva ja que el sector inmobiliari, que movia un part important de l’economia, es va veure afectat per la “bombolla inmobiliaria”.
Es van deixar de vendre apartaments i, per tant, de construir-ne. Molta gent es va quedar sense treball. La construcció era l’únic mitjà de creixement de moltes ciutats i la seua economia girava al voltant d’ell. Orpesa és un exemple.
En molts pocs anys es va augmentar el cens municipal (2.319 habitants en 1990, 4.287 en 2001 i 10.787 en 2010), van ser molts els nouvinguts i l’aspecte d’Orpesa va canviar a radicalment. Va suposar un abans i un desprès. La gran majoria dels municipis espanyols també han patit les conseqüències de la crisi en major i menor mesura, però Orpesa n’és un cas ben destacat.
La ferma aposta per la construcció l’ha portat a passar de ser un menut poble de Castelló a una ciutat amb més de 10.000 habitants en molt poc de temps. A canviar la seua forma de vida i a tenir que obrir-se a la multiculturalitat. Ara, el boom de la construcció ja s’ha acabat i és el moment de preguntar-se si aquest model de creixement ha sigut l’adeqüat.
Orpesa, la crisi d'un model de ciutat 